1.
brandar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una espasa] blandir. 2 [una campana] voltear. 3 [balancejar] menear, mover, balancear, bambolear. Brandar el cap, menear la cabeza. v intr 4 [oscil·lar] oscilar, balancearse pron. 5 [caminar balancejant-se] balancearse pron, bambolearse pron, trastabillar. 6 [un embriac] tambalearse pron. [...]
|
2.
vogar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 mar [remar] bogar, remar. 2 mar bogar, navegar. 3 fig volar. Les orenetes vogaven entorn del campanar, las golondrinas volaban alrededor del campanario. v tr 4 [els rems] mover. 5 [la barca] conducir, gobernar, guiar. 6 [brandar] blandir. Vogar una espasa, blandir una espada. 7 [les [...]
|
3.
ventar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 soplar el viento, ventar, ventear. v tr 2 [sotmetre a l'acció del vent] aventar, ventear. 3 agr [la batuda] aventar, ventear. 4 [fer aire] abanicar. 5 [el foc, etc] aventar. 6 [brandar] menear, mover. 7 [l'espasa] blandir. 8 [la campana] voltear. 9 [pegar, donar] dar, pegar, arrear [...]
v intr 1 soplar el viento, ventar, ventear. v tr 2 [sotmetre a l'acció del vent] aventar, ventear. 3 agr [la batuda] aventar, ventear. 4 [fer aire] abanicar. 5 [el foc, etc] aventar. 6 [brandar] menear, mover. 7 [l'espasa] blandir. 8 [la campana] voltear. 9 [pegar, donar] dar, pegar, arrear, largar. Ventar una bufetada, arrear una bofetada. 10 [fer] lanzar, dar, echar. Li ventà una ullada de ràbia, le lanzó una mirada de rabia. v pron 11 abanicarse. Ventar-se amb un diari, abanicarse con un periódico. 12 echarse (o echar intr). Es va ventar a córrer com un esperitat, echó a correr como un poseso. |